Treball amb plàstics al taller

• Marcar: Els talls i els plecs de les planxes es poden marcar amb un llapis tou o amb un retolador de tinta indeleble.

• Subjectar: per subjectar el material s'utilitzen les eines tradicionals -  el serjant o el cargol.

• Tallar: Depèn del tipus de plàstic que treballem:

           - Plàstics tous i prims: es poden tallar amb tisores o cúter.

           - Planxes gruixudes: cal fer servir la serra d'arc per a metalls.

           - Plàstics trencadissos: el metracrilat requereix sempre eines per a metall.

           - Plàstic expandit: les llàmines gruixudes de poliuretà es tallen bé amb una serra de metalls.

• Foradar: si la planxa es prima, s'utilitza el filaberquí. Si és gruixuda, cal subjectar el plàstic a una fusta.

• Desbastar: és per fer un bon acabat.

           - Llimes: les que es fan servir per a la fusta ens serveixen.

           - Llimes de paper de carbur: Es tracta de carbur de silicona, un abrasiu sintètic de color gris, sobre 

              una base de paper impermeable.

• Doblegar i corbar: Per doblegar planxes primes o tubs hi ha un procediment mol útil. Consisteix a aplicar calor a la zona per la qual volem doblegar-los.

• Acabar: Si volem pintar polioritè o propilè, hem d'aplicar abans una capa de cola blanca diluïda perquè la pintura agafi.

• Unir: La forma més freqüent d'unir els plàstics és per mitjà d'adhesius. Has de fer servir l'adequat per a cada mena d'unió, perquè en alguns casos l'adhesiu pot ser incompatible amb el tipus de plàstic.