jueves, 30 de septiembre de 2010

Metalls no fèrrics

Els metalls no fèrrics (purs) més importants en la indústria són:

COURE:                                                                                


ESTANY:


ZINC:


ALUMINI:


MAGNESI:


TITANI:

miércoles, 29 de septiembre de 2010

Metalls fèrrics

Els metalls fèrrics són el ferro i els seus aliatges.


El carboni és un no-metall que en petita proporció i mesclat íntimament amb el ferro en millora notablement les qualitats. Segons la quantitat de carboni que s'afegeix al ferro, podem distingir ferro dolç, acers i foses.

FERRO DOLÇ:
-Es considera com a ferro pur i es de color platejat. S'oxida amb facilitat i s'esquerda internament. 
-S'utilitza per les aplicacions elèctriques perquè condueix molt bé l'electricitat. Té nuclis d'electroimants. 
-Es tou perquè el contingut en carboni és molt petit.








ACERS:
-Són dúctils i mal·leables. S'oxiden amb facilitat. es poden forjar i amb això augmenten la seva resistència mecànica. Bona soldadura. Incrementen la duresa en augmentar el contingut en carboni. Són tenaços.  
-Vehicles automòbils, vehicles ferroviaris, perfils. Xapes, filferros i eines de tall.
-Es modelen en estat sòlid en fred o en calent. Els acers amb menys contingut en carboni s'anomenen suaus perquè són més tous i fàcils de modelar. Si s'hi afegeix un 12% de crom, s'obtenen els acers inoxidables.











FOSES:
-Menys dúctils i menys tenaces que els acers però més dures. Es fonen fàcilment, a més baixa temperatura que els acers i el ferro pur; d'aquí ve el nom. Mala soldadura.
-Blocs de motors. Cilindres de laminació.
-Es poden fabricar peces complicades fent servir motlles, perquè en estat líquid són molt fluides i es contrauen poc en refredar-se. Si s'afegeix magnesi a l'aliatge s'obtenen foses mal·leables.

EL FORJAT: La forja és una tècnica que consisteix a modelar els metalls per mitjà de cops repetits. Aquesta tècnica es pot realitzar en fred o en calent.





Classificació dels metalls segons l'ús.

La majoria dels metalls no s'utilitzen en estat pur sinó en aliatges; és a dir, formant una mescla homogènia amb altres metalls o no metalls, obtinguda a partir de la fusió de tots dos.


- Metalls fèrrics: corresponen al grup d'aliatges el component principal del quals és ferro.
- Metalls no fèrrics: són els metalls purs i els aliatges de metalls que no tenen ferro en la composició.

Materials metàl·lics

Hi ha molts tipus de metalls que s'utilitzen per fabricar objectes diferents, però tots tenen unes propietats comunes:
- Bons conductors de la calor.
- Bons conductors de l'electricitat.
- Resistents perquè suporten mol bé les forces de compressió, tracció o flexió.
- Tenaços perquè aguanten els cops sense trencar-se.












Són dúctils i mal.leables perquè tenen un gran plasticitat. En la fotografia, làmines d'alumini.

Són sòlids a temperatura ambient, tots excepte el mercuri.
Són relativament econòmics, sobretot l'acer.
Són pesats. La densitat és molt elevada comparada amb altres material. Per exemple: el plom.
Alguns són magnètics perquè són atrets pels imants, com és el cas del ferro.
La temperatura de fusió, de la majoria del metalls és molt alta. Fossa d'or.