Treball amb plàstics al taller

• Marcar: Els talls i els plecs de les planxes es poden marcar amb un llapis tou o amb un retolador de tinta indeleble.

• Subjectar: per subjectar el material s'utilitzen les eines tradicionals -  el serjant o el cargol.

• Tallar: Depèn del tipus de plàstic que treballem:

           - Plàstics tous i prims: es poden tallar amb tisores o cúter.

           - Planxes gruixudes: cal fer servir la serra d'arc per a metalls.

           - Plàstics trencadissos: el metracrilat requereix sempre eines per a metall.

           - Plàstic expandit: les llàmines gruixudes de poliuretà es tallen bé amb una serra de metalls.

• Foradar: si la planxa es prima, s'utilitza el filaberquí. Si és gruixuda, cal subjectar el plàstic a una fusta.

• Desbastar: és per fer un bon acabat.

           - Llimes: les que es fan servir per a la fusta ens serveixen.

           - Llimes de paper de carbur: Es tracta de carbur de silicona, un abrasiu sintètic de color gris, sobre 

              una base de paper impermeable.

• Doblegar i corbar: Per doblegar planxes primes o tubs hi ha un procediment mol útil. Consisteix a aplicar calor a la zona per la qual volem doblegar-los.

• Acabar: Si volem pintar polioritè o propilè, hem d'aplicar abans una capa de cola blanca diluïda perquè la pintura agafi.

• Unir: La forma més freqüent d'unir els plàstics és per mitjà d'adhesius. Has de fer servir l'adequat per a cada mena d'unió, perquè en alguns casos l'adhesiu pot ser incompatible amb el tipus de plàstic.

El processament dels plàstics

Totes les tècniques tenen un element en comú: cal escalfar el plàstic i introduir-lo en un motlle.

• Emmotllament per injecció: Entrada del grànuls al cilindre calefactor - Els grànuls avancen pel moviment giratori del cargol i es fonen per l'efecte de la calor - Motlle d'acer de dos semimatrius - Un moviment ràpid del pistó injecta al plàstic fos al motlle, on se solidifica i pren la forma - Bandes calefactores - S'obre el motlle i s'expulsa la peça.

• Extrusió: Un cargol sense fi pressiona i fa sortir la massa pel broc.

• Emmotllament per bufatge: Es fa servir per fabricar ampolles, recipients i peces buides.

• Emmotllament per compressió: La peça de plàstic pren la forma quan s'aplica pressió a una preforma de material plàstic compactat. L'efecte combinat de la pressió i la calor uneix les partícules de plàstic i dóna lloc a un entrellaçat de cadenes del polímer.

Activitats

5. Quina diferència hi ha entre els termoplàstics i els termostables?

els termoplàstics son mès fràgils i els termostables son estables i soporten la calor.

6. Classifica els objectes següents en un dels tres tipus de plàstics.

a) Pneumàtic: Elastòmer

b) Ampolla d'aigua: Termoplàstics

c) Bolìgraf: Termoplàstic

d) Pilot d'automòbil: Termostables

e) Safata de suro blanc: Termostables

f) Canonada: Termostables

g) Mànec de paella: Termostables

h) Seients d'escuma: Elastòmers

i) Guants: Elastòmers

7. Relaciona les fibres tèxtils amb les seves aplicacions.

a) LLana - Bufanda

b) Cotó - Mitjons

c) Elastà - Culots

d) Polièster - Impermeable

11. Quines són les propietats generals d'un plàstic?
aïllants, econòmics, resistents

12. Un plàstic transparent que no sura a l'aigua, té unes propietats químiques, tèrmiques i elèctriques excel·lents, i resisteix els cops centenars de vegades més que el vidre. Saps quin és? Metracrilat

14. Quines eines es poden fer servir per tallar plàstics?
Serra d'arc i cúter

32. Indica quin tipus de plàstic és?
a) L'envàs d'un yogurt. ps
b) Una ampolla d'aigua. pet
c) El tap d'ampolla d'aigua. pet
d) L'envàs del detergent. pet
e) Una ampolla de llegiu. pet
f) Una ampolla d'oli. pet 
g) L'envàs de la margarina. ps

Fibres tèxtils

Les fibres tèxtils són elements que es filtren o trenen, i s'entrellacen per teixir draps o teles. Poden ser naturals o be sintètics. Les fibres naturals s'obtenen de matèries primeres que es troben a la naturalesa. Les fibres sintètiques s'aconsegueixen mitjançant reaccions químiques.

Elastòmers

Les macromolècules dels plàstics elastòmers formen una xarxa que es pot contraure i estirar quan aquests materials són comprimits o bé estirats, i fins i tot poden lliscar unes cadenes sobre altres. Per això són tas elàstics. No suporten bé la calor i es degraden a temperatures mitjanes, cosa que fa que el reciclatge mitjançant calor no sigui possible. Un exemple d'elastòmer és el cautxú natural.

Termostables

Els plàstics termostables  tractament quen un procés anomenat de tractament quan se'l modela i dóna forma aplicant-hi pressió o calor. durant el procés, les cadenes polimèriques s'entrecreuen. I el resultat és un plàstic rígid i més resistent a les temperatures.

Termoplàstics

Tenen les propietats següents:

• Es deformen per la calor.
• Se solidifiquen en refredar-se
• Es poden processar uns quants cops sense que perdin les propietats.

La temperatura màxima que poden suportar no supera els 150º.

N'hi han diferents tipus:

Polietilè

polipropilè

Clorur de polivinil

Poliestirè

Polietilè tereftalat

Policarbonats

Metacrilats

Politetrafluoretilè

Objectes quotidians que són de plàstic

Propietats dels plàstics

• Conductivitat elèctrica: Els plàstics són mals conductors de l'electricitat, aquesta característica els permet que s'utilitzin com a aïllant elèctrics. 

• Conductivitat tèrmica: Els plàstics tenen conductivitat tèrmica baixa. solen ser aïllants perquè transmeten la calor molt lentament.

• Resistència mecànica: Els cables son molt resistents conjuntament amb els aliatges metàl·lics.

        

• Combustibilitat: La major part dels plàstics crema en facilitat. 

      

• Plasticitat: Molts plàstic s'estoven amb la calor i, sense que s'arribin a fondre, es poden modelar amb facilitat.

Què és un plàstic?

PLÀSTIC: És un material flexible, resistent, poc pesant i aïllant de l'electricitat i de la calor.



















1. Respon: 
a) Què es un monòmer? unió repetida de mol·lècules



b) I un polímer? unió de monòmers


2. Explica què és la polimerització.
La reacció que es produeix quan enllacen els monómers.

Per començar, observa i respon

1. Aquí hi ha tres objectes de plàstic. et veuries capaç de saber quina tècnica s'ha utilitzat perfabricar-los? laminatge, modelatge per pressió i bufatge.

 Bufatge

  Laminatge

 Modelatge per pressió

Cotxe desfet

1. Carrosseria: acer
2. Bloc motor: fosa
3. Caixa de canvis: fosa
4. Llandes: alumini o d'aliatge magnesi-alumini
5. Discos de cilindres: coure
6. Cigonyal: acer forjat
7. Cargolam: titani
8. Càrter, esquelet del volant i travesser del devant: magnesi
9. Cablejat: coure
10. Tractament anticorrosiu de la carrosseria: pel·lícula de zinc

1.                                                                     2.
     

3.                                                                      4.
           
5.                                                                        6.
      
7.                                                                         8.
                   
9.                                                                     10.
         

Treball amb metalls en la indústria

Per obtenir a majoria de productes metàl·lics industrials es fan diferents operacions, com ara:
-EMBOTICIÓ:  a partir d'una planxa metàl·lica superposada en una matriu que es deformada per l'acció d'un punxó.

-ENCUNYACIÓ: Consisteix en el tall amb precisió d'una xapa metàl·lica amb un punxó de vores tallants mogut per una premsa.

-SOLDADURA PUNT A PUNT: S'uneixen planxes metàl·liques fent un cordó de punts soldats al llarg de la zona d'unió.

4.Treball amb metalls al taller

MESURAR I MARCAR:
És mol important fer-lo amb precisió. Per mesurar es
fa servir el regle metàl·lic d'acer.


SUBJECTAR I DOBLEGAR:
Les eines per subjectar són iguals que les utilitzades en fusteria. Per donar forma als metalls és molt útil el mall tou. Les alicates universals serveixen per subjectar peces petites i també les podem utilitzar per donar forma a filferros.

TALLAR:
Per tallar planxes fines de metall s'utilitzen tisores de metall.
per tallar tubs o barres i planxes més gruixudes s'utilitza la serra per a metalls.
per tallar filferros fins, s'utilitzen els alicates.
  
FORADAR:
Per fer trepants s'utilitza el trepant amb broques especials per a metall.


DESBASTAR I POLIR:
Després de tallar metall queden vores esmolades que se suavitzen amb la llimada. Per llimar metall serveixen les llimes utilitzades en fusta i la forma de treballar seria exactament la mateixa. però abans d'aplicar qualsevol acabat cal polir-lo.
  
UNIR:
La unió entre peces metàl·liques pot ser de diverses formes:
- Soldadura: s'utilitza un metall fos que quan es solidifica uneix les peces de forma definitiva.












- Unions roscades: amb cargol i rosques de diferents formes i mida.














- Rebladures: unió fixa mitjançant claus especials que es piquen i segellen la unió.











ACABAR:
Finalment, s'aplica un acabat que protegeixi el metall de la corrosió o que li porti bellesa.
Per a metalls fàcilment oxidables cal preparar la superfície, aplicar una base de pintura antioxidant i després la pintura definitiva.